enjoy the moment.
miércoles, 14 de diciembre de 2011
sábado, 7 de mayo de 2011
HAWAII
• Latitud | 18°55’N a 29°N |
• Longitud | 154°40’O a 162°O |
• País | |
• Total | 28.311 km² |
• Agua | 11.676 (41,2%) km² |
• Media | 924 msnm |
• Máxima | 4.205 msnm |
• Mínima | 0 msnm |
Población (2007) | |
• Total | 1.283.388 hab. |
• Densidad | 45,33 hab/km² |
Clima agradable tot l’any
Hawaii és un lloc on el clima mai és massa calorós ni massa fred, sinó sempre agradable. Amb els seus càlids vents alisis, plàcida temperatura i cel assolellat, Hawaii és un punt ideal per visitar en qualsevol estació de l’any.
Les illes hawaianes són plenes d’increïbles contrastos. La variació del terreny hawaià fa que els visitants de les illes puguin experimentar les diferències climàtiques.
Les muntanyes majestuoses d ‘Hawaii, l’altura arriba a 4.205m (13.796 peus), consten d’un rang climàtic que varia des del tropical fins sl subàrtic.
Els climes que es poden trobar a les illes hawaianes inclouen les zones humides tropicals, (des del nivell del mar fins a 137m, les zones àrides i semi-àrides (les parts més càlides de les illes), les zones temperades (per sobre dels 400 i 500m) i les zones alpines (zones fredes a 3.200m.
Cadascuna de les illes hawaianes hi els quatre climes més importants: desert, selva tropical, tundra i zones temperades.
Hawaii compta amb només dues estacions: estiu, des de maig a octubre, i hivern, des de novembre fins a abril. Els hiverns són uns graus més freds i molt més humits amb vents del nord-oest.
Les més altes temperatures durant l'estiu són de 29/04 º C (85 graus F) aproximadament, i durant l'hivern 25/05 ° C (78 graus F).
Juny i juliol són generalment els mesos més secs en totes les illes. Fins i tot en els mesos d'hivern, les pluges i la nuvolositat no són molt regulars i es pot gaudir de molt temps sota el sol.
Hawaii és un dels llocs més verds de la terra gràcies a les seves pluges. Cada dia plou en algun lloc de les illes i és comú veure plugims mentre el sol brilla intensament.
Hawaii és un dels llocs més verds de la terra gràcies a les seves pluges. Cada dia plou en algun lloc de les illes i és comú veure plugims mentre el sol brilla intensament.
Vents Alisis
Tant els residents Hawaians com els turistes estan agraïts per aquestes brises provinents del nord-est que travessen les illes a una velocitat mitjana de 19.3km (12 milles) per hora. Aquests vents són generalment constants durant els mesos d'estiu i es debiliten a l'hivern.
GEOGRAFIA
Hawaii és el lloc més remot del planeta, conforma la cadena d’illes més remota del món. Està situada a l’oceà Pacífic, a 3.850km de Califòrnia hi a 6.195km de Japó. Antigament conegudes com les illes Sandwich, l’arxipèlag de Hawaii abasta la distància de 2.451km des de la gran illa de Hawaii en el sud-est fins al nord-oest. Això converteix a Hawaii en la cadena d’illes més llarga del món.
Hawaii està situat en l'hemisferi nord, més precisament 20 ° al nord de l'equador i 155 ° a l'oest de la línia del meridià. A causa de la remota locación geogràfica de Hawaii, les seves vistes són úniques.
”Hawaii” té el doble de grandària que totes les altres illes juntes. Les illes principals són Oahu, , la gran illa de Hawaii, Maui, Kauai, Molokai, Lanai, Niihau i Kahoolawe. Es troben en l’última porció al sud-oest de la cadena d’illes. Cap al nord-oest, se situen 124 illes desertes més, esculls i atols que són coneguts com les illes hawaianes del nord-oest.
Formada per volcans submarins (ORIGEN GEOLOGIC)
Les illes hawaianes es van formar a partir de l’activitat volcànica, el que significa que són els pics d’enormes muntanyes submergides en l’oceà, que al seu torn van néixer d’erupcions volcàniques gegantines. Els volcans es troben actius avui en dia i la creació de noves terres pot ser presenciada en la gran illa de Hawaii. Encara que també hi ha algun volcà extingit, és a dir que està inactiu i no hi ha una probabilitat elevada de que entri en erupció en el futur. Són considerats volcans extints tots aquells volcans que són visibles actualment en la superfície terrestre i que no han donat mostres d’activitat volcànica durant milers d’anys com per exemple el Kohala.
La placa pacífica, o placa del Pacífic, és una placa tectònica oceànica que Inclou la major part de l’Oceà Pacífic. És la placa mes gran del planeta amb una superfície de 2,576 85 estereoradiants. Una de les Seves Principals característiques és el punt calent interior que va donar origen a les Illes Hawaii hi ha nombrosos volcans.
Alguns números
Les muntanyes més altes es troben a Hawaii, la illa més gran. Mauna Kea arriba als 4.205m i Mauna Loa 4.169m sobre el nivell del mar. L’elevació mitjana en l’estat de Hawaii és de 923 m sobre el nivell del mar.
Hawaii és l’estat número quaranta-tres en grandària dins els cinquanta estats que conformen els Estats Units.
La superfície total de Hawaii és de 16.635 km2 de les quals 11.675km2 estan cobertes per aigua. La costa total és de 1.207km
Les muntanyes més altes es troben a Hawaii, la illa més gran. Mauna Kea arriba als 4.205m i Mauna Loa 4.169m sobre el nivell del mar. L’elevació mitjana en l’estat de Hawaii és de 923 m sobre el nivell del mar.
Hawaii és l’estat número quaranta-tres en grandària dins els cinquanta estats que conformen els Estats Units.
La superfície total de Hawaii és de 16.635 km2 de les quals 11.675km2 estan cobertes per aigua. La costa total és de 1.207km
El riu més llarg és el Kaukonahua, a Oahu, mesura 53km de llarg. La cascada d’aigua més gran és Kahiwa, de 533m ubicada a Molokai.
La locació geogràfica de Hawaii és: 21 ° 18’41 “N, 157 ° 47’47” O
La locació geogràfica de Hawaii és: 21 ° 18’41 “N, 157 ° 47’47” O
Classificació de les illes per mida
La gran illa de Hawaii: (10,458 km2)
Maui: (1,888 km2)
Oahu: (1,572 km2)
Kauai: (1,427 km2)
Niihau: (186 km2)
Kahoolawe: (116 km2)
Elevacions més importants
Mauna Kea 13,796 peus 4,205 metres
Mauna Loa 13,679 peus 4,169 metres
Hualalai 8,271 peus 2,521 metres
Kaumu o Kaleihoohie 5,480 peus 1,670 metres
Kilauea (Uwekahuna) 4,093 peus 1,248 metres
Kilauea (Halemaumau Rim) 3,660 peus 1,116 metres
La gran illa de Hawaii: (10,458 km2)
Maui: (1,888 km2)
Oahu: (1,572 km2)
Kauai: (1,427 km2)
Niihau: (186 km2)
Kahoolawe: (116 km2)
Elevacions més importants
Mauna Kea 13,796 peus 4,205 metres
Mauna Loa 13,679 peus 4,169 metres
Hualalai 8,271 peus 2,521 metres
Kaumu o Kaleihoohie 5,480 peus 1,670 metres
Kilauea (Uwekahuna) 4,093 peus 1,248 metres
Kilauea (Halemaumau Rim) 3,660 peus 1,116 metres
Les illes hawaianes són veritablement úniques en termes geogràfics. Com a únic estat d’Amèrica del Nord compost completament per roques volcàniques, Hawaii és plena d’impressionants volcans que van començar a desenvolupar-se 70 milions d’anys enrere. Gràcies a aquests orígens, es pot dir que Hawaii és una cadena de volcans amb arrels a milers de metres sota el terra de l’oceà. El que vostè veu per sobre del nivell del mar és només una fracció de la gegant topografia del volcà que hi ha allà. Es va comprovar que els volcans que van crear cadascuna de les illes hawaianes van fer erupció moltes vegades per empènyer l’illa per sobre del nivell del mar. Tot i que molts volcans sota la superfície, discutirem els volcans que tenen a veure amb la cadena d’illes hawaianes.
Les illes hawaianes són veritablement úniques en termes geogràfics. Com a únic estat d'Amèrica del Nord compost completament per roques volcàniques, Hawaii és plena d'impressionants volcans que van començar a desenvolupar-se 70 milions d'anys enrere. Gràcies a aquests orígens, es pot dir que Hawaii és una cadena de volcans amb arrels a milers de metres sota el terra de l'oceà. El que vostè veu per sobre del nivell del mar és només una fracció de la gegant topografia del volcà que hi ha allà. Es va comprovar que els volcans que van crear cadascuna de les illes hawaianes van fer erupció moltes vegades per empènyer l'illa per sobre del nivell del mar. Tot i que molts volcans sota la superfície, discutirem els volcans que tenen a veure amb la cadena d'illes hawaianes.
Volcans a la Gran Illa de Hawaii
Mauna Loa
Mauna Loa abasta l'enorme quantitat del 85% de la terra total de Hawaii. Mauna Loa és un nom hawaià que significa "muntanya llarga" i té una elevació per sobre del nivell del mar de 4.100 m. Sent una de les muntanyes més altes del món, Mauna Loa és un dels volcans més actius. Causa de la seva alçada, al cim del Mauna Loa cau neu durant l'hivern
Mauna Loa és un volcà cuirassat, això significa que és una muntanya gentilment inclinada produïda per un gran nombre de rius de lava molt fluids.
Mauna Loa abasta l'enorme quantitat del 85% de la terra total de Hawaii. Mauna Loa és un nom hawaià que significa "muntanya llarga" i té una elevació per sobre del nivell del mar de 4.100 m. Sent una de les muntanyes més altes del món, Mauna Loa és un dels volcans més actius. Causa de la seva alçada, al cim del Mauna Loa cau neu durant l'hivern
Mauna Loa és un volcà cuirassat, això significa que és una muntanya gentilment inclinada produïda per un gran nombre de rius de lava molt fluids.
Kohala
Kohala té més de 500.000 anys d'antiguitat, cosa que el fa el més antic en terra seca. Kohala és un volcà que s'eleva 1.670 m sobre el nivell del mar i comprèn el 5.8% d'àrea de l'illa de Hawaii. S'estima que l'activitat del Kohala començar a disminuir 300.000 anys enrere quan el volcà era dues vegades més ample que ara, i és un volcà inactiu. Es calcula que l'última erupció va ser fa 120.000 anys.
Mentre l'activitat del Kohala anava disminuint gradualment, els volcans més joves com el Mauna Kea i Mauna Loa, van cremar els seus costats. Aquest factor fa difícil determinar la forma exacta del volcà i la seva mida.
Loihi
És el volcà més jove de la cadena de volcans de Hawaii i roman 1.000 metres per sota de la superfície oceànica com un tipus subaquàtic. Aquesta muntanya submarina situada a la costa al sud-est de la Gran Illa s'eleva a 3.000 metres per sobre del sòl submarí. El nom Loihi significa "llarg" i li va ser concedit a causa de la forma allargada del volcà.
Loihi ha estat actiu intermitentment.
Kilauea
Com un dels volcans més actius del planeta, Kilauea és també el més jove. Situat al sud-est de la Gran Illa, Kilauea es troba al costat del volcà actiu Mauna Loa.
Kohala té més de 500.000 anys d'antiguitat, cosa que el fa el més antic en terra seca. Kohala és un volcà que s'eleva 1.670 m sobre el nivell del mar i comprèn el 5.8% d'àrea de l'illa de Hawaii. S'estima que l'activitat del Kohala començar a disminuir 300.000 anys enrere quan el volcà era dues vegades més ample que ara, i és un volcà inactiu. Es calcula que l'última erupció va ser fa 120.000 anys.
Mentre l'activitat del Kohala anava disminuint gradualment, els volcans més joves com el Mauna Kea i Mauna Loa, van cremar els seus costats. Aquest factor fa difícil determinar la forma exacta del volcà i la seva mida.
Loihi
És el volcà més jove de la cadena de volcans de Hawaii i roman 1.000 metres per sota de la superfície oceànica com un tipus subaquàtic. Aquesta muntanya submarina situada a la costa al sud-est de la Gran Illa s'eleva a 3.000 metres per sobre del sòl submarí. El nom Loihi significa "llarg" i li va ser concedit a causa de la forma allargada del volcà.
Loihi ha estat actiu intermitentment.
Kilauea
Com un dels volcans més actius del planeta, Kilauea és també el més jove. Situat al sud-est de la Gran Illa, Kilauea es troba al costat del volcà actiu Mauna Loa.
El nom "Kilauea" significa "molt escampat". El volcà Kilauea té un lloc en la mitologia hawaiana - és considerat per molts la llar de Pele, la deessa del foc i dels volcans.
Mauna Kea
El Mauna Kea s'eleva 4.100 m sobre el nivell de l'oceà i continua altres 4.500 m sota el mar. Això suma un total de 9.200 m fent que sigui el volcà i al seu torn la muntanya més alta de la terra "Mauna Kea" significa "muntanya blanca" en hawaià i aquest volcà tan particular és molt diferent dels seus veïns Mauna Loa i Kilauea. Mauna Kea està inactiu en aquests moments, la seva última erupció va ocórrer fa 4.500 anys. Mauna Kea és únic perquè és la llar de dipòsits glacials formats milers d'anys enrere. No molta gent sap que hi ha glaceres a Hawaii. Causa de la seva alçada, al cim del Mauna Loa cau neu durant l'hivern.
Mahukona
El volcà Mahukona és un volcà subaquàtic que se situa a la zona nord-oest Hawaii. En temps antics va estar sota terra però ara està a 1.100 metres per sota del nivell del mar. El nom "Mahukona" significa "vapor sotavent" en hawaià.
Hualalai
Hualalai té la distinció de ser el tercer volcà més jove i el tercer més actiu de la Gran Illa de Hawaii (després del Mauna Loa i el Kilauea). Hualalai s'anomena així per Hawaii Lloa, un famós navegant hawaià.
Hualalai és responsable de crear molts rius de lava en el passat. Una sèrie de terratrèmols el 1929 són l'evidència que Hualalai pot amenaçar Hawaii amb una erupció altra vegada en aquest segle.
Volcà de l'Est de Maui
És l'únic volcà hawaià a part del Kilauea que ha fet erupció des del 1700. Com el tercer volcà de les illes pel que fa a la mida, Haleakala té una història molt activa, amb deu erupcions estimades en els últims 10.000 anys, la darrera erupció va ser el 1790. En els mesuraments geològiques, aquesta freqüència és considerada molt activa.
Molts científics creuen que Haleakala pot tornar a fer erupció aviat.
Volcà de l'Oest de Maui
Es diu que es va formar entre 1.3 i 2 milions d'anys enrere. Els científics estimen que les últimes erupcions van ocórrer fa 1 milió d'anys, però l'hi considera extint i no significa una amenaça avui en dia.
Volcà de l'Oest de Maui
Es diu que es va formar entre 1.3 i 2 milions d'anys enrere. Els científics estimen que les últimes erupcions van ocórrer fa 1 milió d'anys, però l'hi considera extint i no significa una amenaça avui en dia.
http://www.adnmundo.com/contenidos/terremoto_sismo_hawaii_estados_unidos_15_10_06_medio_ambiente.html va haveri un gran terratremol de 6,6 graus
lunes, 2 de mayo de 2011
KURILS
KURILS
Les illes Kurils són un arxipèlag format per una cinquantena d'illes volcàniques que forma una línia discontínua de1.200 km a la mar d'Okhotsk.
El nom prové de kur, que en la llengua de l'ètnia ainu (pobladors autòctons de les illes) significa "home".
Estan sota la sobirania de Rússia (en rus Курильские острова, Kurílskie ostrovà), però les quatre illes més al sud les reivindica el Japó. En japonès l'arxipèlag es coneix com Chishima rettō, que significa "mil illes", o bé amb el nom de Kuriru rettō "l'arxipèlag Kuril".
En total hi viuen unes 30.000 persones d'ètnies eslaves (russos, ucraïnesos, bielorussos...), coreanes i ainu principalment, i la principal ocupació és la pesca, molt abundant en un mar molt ric.
Tenen un clima caracteritzat per la boira persistent a l'estiu i grans nevades a l'hivern. A l'estiu les temperatures mitjanes se situen entre els 16 i els 20 °C i a l'hivern estan per sota de zero.
Les illes Kurils són un arxipèlag format per una cinquantena d'illes volcàniques que forma una línia discontínua de
El nom prové de kur, que en la llengua de l'ètnia ainu (pobladors autòctons de les illes) significa "home".
Estan sota la sobirania de Rússia (en rus Курильские острова, Kurílskie ostrovà), però les quatre illes més al sud les reivindica el Japó. En japonès l'arxipèlag es coneix com Chishima rettō, que significa "mil illes", o bé amb el nom de Kuriru rettō "l'arxipèlag Kuril".
GEOGRAFÍA
La superfície total de l'arxipèlag és de 15.600 km², amb unes 30 illes principals, que són, de nord a sud (se n'esmenta el nom rus i el japonès):- Xumxú (Шумшу) - Shimushu (占守)
- Atlàsova (Атласова) o Alaid (Алаид) - Oyakoba o Araito (阿頼度)
- Paramuixir (Парамушир) - Paramushiru (幌筵)
- Antsíferova (Анциферова) - Shirinki (志林規)
- Makanruixi (Маканруши) - Makanru (磨勘留)
- Onekotan (Онекотан) - Onnekotan (温禰古丹)
- Kharimkotan (Харимкотан) - Harimukotan (春牟古丹)
- Ekarma (Экарма) - Ekaruma (越渇磨)
- Txirinkotan (Чиринкотан) - Chirinkotan (越渇磨)
- Xiaixkotan (Шиашкотан) - Shashukotan (捨子古丹)
- Raikoke (Райкоке) - Raykoke (雷公計)
- Màtua (Матуа) - Matsuwa (松輪)
- Ràsxua (Расшуа) - Rasuwa (羅処和)
- Uixixir (Ушишир) - Ushishiri (宇志知)
- Ketoi (Кетой) - Ketoe (計吐夷)
- Simuixir (Симушир) - Shimushiru (新知)
- Broutona (Броутона) - Buroton o Makanruru (武魯頓)
- Txirpoi (Чирпой) - Chirinhoi (知理保以)
- Urup (Уруп) - Uruppu (得撫)
- Iturup (Итуруп) - Etorofu (択捉)
- Kunaixir (Кунашир) - Kunashiri (国後)
- Xikotan (Шикотан) - Shikotan (色丹)
- illots de Khabomai (Хабомай) - Habomai (歯舞諸)
En total hi viuen unes 30.000 persones d'ètnies eslaves (russos, ucraïnesos, bielorussos...), coreanes i ainu principalment, i la principal ocupació és la pesca, molt abundant en un mar molt ric.
CLIMA
domingo, 1 de mayo de 2011
ALEUTIANES
Les illes Aleutianes són un arxipèlag de més de 300 illes volcàniques petites, que formen part de l'Arc de les Aleutianes al Mar del Nord del Pacífic, que ocupa una àrea de 17.666 km² i s'estén 1,931km cap a l'oest de la península d'Alaska, cap a la península de Kamtxatka, marcant així una línia entre el mar de Bering i el Golf del Pacífic d'Alaska.
Les Aleutianes, anteriorment el 1867 conegudes com l'arxipèlag Catherine, comprenen de cinc grans grups d'illes, que estan situades entre 52 ° i 55 ° N de latitud i 172 ° i 163 ° W de longitud i que són d’est a oest:
- Les illes de la Guineu
· Unimak – 4.070 km² - 64 habitants (la més gran de tot l'arxipèlag).
· Unalaska – 2.721 km² - 1.759 habitants.
·Umnak – 1.777 km² - 39 habitants.
·Akutan – 334 km² - 713 habitants.
·Amaknak – 8,5 km² - 2.524 habitants (la més poblada de tot l'arxipèlag).
- Les illes de les quatre muntanyes o illes dels Quatre Volcans). La més gran de totes és l'illa de Yunaska, amb 173 km², deshabitada com tot el grup.
- Les illes Andreanof
·Atka – 1.048 km² - 95 habitants.
·Adak – 711 km² - 316 habitants.
·Tanaga – 529 km² - deshabitada.
- Les illes de la Rata
L'illa més gran és la d'Amchitka, amb 300 km², deshabitada com tot el grup.
- Les illes properes
·Attu – 893 km² - 20 habitants.
·Agattu – 222 km² - deshabitada
RELLEU:
És un arxipèlag format per illes volcàniques que és troba en la part nord de l'Anell de Foc del Pacífic (Alaska); una zona de subducció de les més importants del món. Per això direm que té un relleu accidentat i muntanyós. La cadena de illes és una prolongació de la Serralada de les Aleutianes, serralada volcànica que travessa les illes Aleutianes. Aquestes illes volcàniques aconsegueixen altures de 1900 metres. Són 150 illes on hi trobem 57 volcàns i molta activitat sísmica.
GEOGRAFIA:
Les illes es troben en una zona de subducció ja que hi ha hagut un moviment convergent entre la placa Pacífica i la Nord-americana, que ha creat la destrucció de la litosfera oceànica. Això provoca una sismicitat intensa, vulcanisme i formació de relleus volcànics. Hi trobem 57 dels quals 27 són actius. La gran majoria de les illes presenten marques evidents d'origen volcànic, i hi ha nombrosos cons volcànics en el costat nord de la cadena, alguns d'ells actius, però, moltes de les illes no són totalment volcànicques, ja que contenen les roques cristal·lines o sedimentàries. Les costes són rocoses.
Les Aleutianes, anteriorment el 1867 conegudes com l'arxipèlag Catherine, comprenen de cinc grans grups d'illes, que estan situades entre 52 ° i 55 ° N de latitud i 172 ° i 163 ° W de longitud i que són d’est a oest:
- Les illes de la Guineu
· Unimak – 4.070 km² - 64 habitants (la més gran de tot l'arxipèlag).
· Unalaska – 2.721 km² - 1.759 habitants.
·Umnak – 1.777 km² - 39 habitants.
·Akutan – 334 km² - 713 habitants.
·Amaknak – 8,5 km² - 2.524 habitants (la més poblada de tot l'arxipèlag).
- Les illes de les quatre muntanyes o illes dels Quatre Volcans). La més gran de totes és l'illa de Yunaska, amb 173 km², deshabitada com tot el grup.
- Les illes Andreanof ·Atka – 1.048 km² - 95 habitants.
·Adak – 711 km² - 316 habitants.
·Tanaga – 529 km² - deshabitada.
- Les illes de la Rata
L'illa més gran és la d'Amchitka, amb 300 km², deshabitada com tot el grup.
- Les illes properes
·Attu – 893 km² - 20 habitants.
·Agattu – 222 km² - deshabitada
RELLEU:
GEOGRAFIA:
Les illes es troben en una zona de subducció ja que hi ha hagut un moviment convergent entre la placa Pacífica i la Nord-americana, que ha creat la destrucció de la litosfera oceànica. Això provoca una sismicitat intensa, vulcanisme i formació de relleus volcànics. Hi trobem 57 dels quals 27 són actius. La gran majoria de les illes presenten marques evidents d'origen volcànic, i hi ha nombrosos cons volcànics en el costat nord de la cadena, alguns d'ells actius, però, moltes de les illes no són totalment volcànicques, ja que contenen les roques cristal·lines o sedimentàries. Les costes són rocoses.
L'eix de l'arxipèlag que està a prop de la part continental d'Alaska, té una tendència al sud-oest, però a prop del meridià 179 aquest canvia la seva direcció nord-oest. Aquest canvi de direcció correspon a una corba en la línia de les fissures volcàniques que han contribuït a la construcció de les illes. Aquest arc d'illes es troba en la vora de la placa del Pacífic i tenen gran l'experiència en l'activitat sísmica. Hi ha la serralada de Aleutianes que comunica la península d'Alaska amb les illes.
CLIMA
El clima de les illes és oceànic, amb temperatures moderades i bastant uniformes i fortes pluges. Boires són gairebé constants. El clima d'estiu és molt més fred que el sud-est d'Alaska (Sitka), però la temperatura d'hivern de les illes i de la regió del Panhandle d'Alaska és gairebé el mateix. Durant l'hivern les illes són el centre de la zona de baixa pressió semipermanent anomenada Baix de les Aleutianes.
La precipitació anual mitjana és de 80 a 2.030 mm, i Unalaska, amb prop de 250 dies de pluja a l'any, es diu que és un dels llocs més plujosos als Estats Units.
FLORA
En lloc d'arbres, les illes estan cobertes per una exuberant, densa vegetació d'herbes i arbustos, incloent crowberry, bluejoint, pastures, joncs, i moltes plantes amb flors. Hi ha zones de turbera prop de les costes. plantes endèmiques en perill d'extinció Aleutianes inclouen l'Escut d'Fern.
La població viu de la pesca i la ramaderia ovina.
HISTÒRIA:
Les illes van ser ocupades per els japonesos el 1942 durant la Segona Guerra Mundial i recuperades pels EUA el 1943. Actualment constitueixen un punt estratègic en la defensa dels EUA, amb bases militars i estacions de radar.
RACIMO DE SISMOS EN ISLAS ALEUTIANAS ALASKA: INFORME SISMOLOGICO MUNDIAL 19 DE JULIO 2010
19 de julio 2010. Desde el pasado viernes 17 de julio se inició un racimo de sismos en las Islas Zorra, Islas Aleutianas en Alaska, produciendose al momento de redactar esta nota más de 29 temblores que van desde 3.8 a 6.9 grados en la escala de ritcher; los sismos no dan indicios de detenerse e inclusive se han presentado movimientos telúricos en la zona continental de Alaska.
Cabe recordar que en las islas Aleutianas se ubican un total de 57 volcanes, aunque al momento los programas de vigilancia de los volcanes no han relacionado el racimo de sismos con alguna posible erupción volcanica.
Los medios de comunicación tanto de los Estados Unidos como internacionales han prestado poca atención al racimo de sismos, posiblemente porque se trata de una región poco habitada considerada región marítima de vida silvestre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)